audiovisuals
La pedrera: Miralls de lo invisible
El passat 28 de novembre vam anar a Barcelona a visitar una exposició de l’artista Bill Viola anomenada Miralls de lo invisible situada dintre de La Pedrera. La pedrera és un edifici construït al s. XX. El senyor Pere Milà i la senyora Roser Segimon van encarregar a Antoni Gaudí de fer una construcció a l’edifici. El procés va tenir molts problemes legals i financers tot i que al acabar-la, la Comissió de l’Eixample va declarar que l’edifici és de caràcter monumental encara que els senyors Milà van haver de pagar una multa de 100.000 de pessetes per legalitzar-lo.
En l’exposició ens van explicar una mica l’artista que és Bill Viola. Va néixer a Nova York l’any 1951, actualment té 61 anys i és un dels artistes amb més projecció internacional. Va estudiar belles arts i després va descobrir el món del videoart. Li interessa explicar les seves idees amb ajuda de la tecnologia i la seva intenció és conectar l’interior, els seus temes principals són l'ésser humà: la vida, la mort, el naixement… Les transformacions que patim. També tracta els sentiments, les emocions, etc… L’interessa molt tant en la filosofía occidental com en la oriental i així obté inspiració.
obres:
Una de les dos obres que més em va agradar va ser la segona que la guia ens va explicar. Es diu Reflecting Pool i va ser creada a l’any 1979. L’obra en si és un vídeo on es veu en primer pla una piscina cuadricular i darrere d’aquesta el bosc d’un verd viu. Després ell pareix caminant pel fons del pla i es va apropant. Un cop arriba a la piscina es col·loca davant, s’impulsa i salta. La imatge es queda d’ell saltant congelada mentres que l’aigua es continua movent lleugerament
La imatge congelada poc a poc es va difuminant, i a l’aigua
apareixen els reflexos de persones que caminen sobre el borde
però només es veuen en l’aigua. Tot seguit surt de l’aigua en Bill despullat d’esquenes i se’n va per on ha vingut caminant tranquil·lament.
Aquesta obra està feta arrel de que quan el Bill era petit es va caure al mar sense saber nadar però ell guarda el record amb el sentiment de tranquil·litat. També vol representar que sempre hi ha dos realitats, en aquest cas es veu en l’aigua i l’exterior.
L’altre obra es diu Martyrs i va ser creada a l’any 2014. L’obra tracta d’uns videos en bucle de 4 persones diferents que representen el 4 element naturals. En la primera pantalla surt un home d’edat avançada dret vestit amb una samarreta blanca i uns pantalons grisos al que li van caient molts granets de sorra. La següent imatge és d’una dona amb un vestit blanc de màniga llarga lligada de mans i peus de manera que està estirada horitzontalment. No toca al terra i en el video es veu com es mou d’un cantó a l’altre simbolitzant l’element de l’aire. Després hi ha un home vell vestit com el de la primera pantalla assentat a una cadira i envoltat de foc fent així referència a l’element natural del foc. I per últim es veu a un noi jove lligat dels peus cap per vall amb els braços estirats que només vesteix amb una samarreta i li cau molta aigua de dalt i simbolitza l’element de l’aigua.
opinió:
A mi m’ha agradat molt aquesta exposició ja que no sabia l’existència del videoart com ho treballa el senyor Viola. M’ha semblat interessant els temes dels que parlava, com el canvi, lo de les dos realitats i fets de la seva vida que estaven explicats en les obres com quan quasi s’ofegava quan era petit per no saber nadar. Després m’ha sorprès també com havíem de trobar-li el sentit a cada una de les obres tot i que es poden interpretar de moltes maneres diferents segons la persona i els punts de vista d’aquesta.També calia observar i dedicar paciència a mirar els vídeos ja que hi havien molts d’aquests els quals eren molt llargs i molt lents en la manera que succeïen els fets per trobar-li el sentit.